dimarts, 30 de maig del 2017

3.15. Blasco Ibáñez

Blasco Ibáñez inventó los ‘best sellers’

Escritores y expertos defienden en el 150º aniversario de su nacimiento al autor español al que adaptaban en Hollywood

 La Generalitat valenciana y la ciudad donde nació hace 150 años, dedicarán todo 2017 a la figura del controvertido escritor, periodista y político.

Era un escritor que conoció la fortuna pronto, un político republicano y populista —alma del blasquismo, movimiento que gobernó Valencia durante años—, tan conservador en algunos aspectos como anticlerical y antimonárquico, tratado con desdén por muchos de sus contemporáneos de la Generación del 98.

Blasco Ibáñez fue quien mejor retrató la Valencia de principios del siglo XX. El Ayuntamiento ha hecho un esfuerzo presupuestario importante con la Casa Museo, situada en la playa de la Malvarrosa, y el aniversario. La que fuera residencia de Blasco, reconstruida tras décadas de abandono durante el franquismo.

ACTIVITATS: 

  • Visiteu l'exposició sobre Blasco Ibáñez que hi al passadís de la biblioteca i anoteu el nom de les seus obres i informació sobre el més important de la vida i l'obra

    Busqueu en la biblioteca les obres de l'autor i les anoteu. Expliqueu la història que es conta en cadascuna.

     Llegiu un fragment de l'obra Flor de mayo i resumiu-lo. Quanta més extensió tinga el resum i les pàgines que heu llegit, obtindreu més nota. Indiqueu els personatges que apareixen i el lloc on transcorren els fets.

    En "Flor de Mayo", Blasco nos traslada a su barrio natal, El Cabanyal, pequeño barrio de pescadores que abastecía de pescado a toda la ciudad de Valencia, a costa, en muchas ocasiones, de la vida de algunos pescadores; una vida que él conoció personalmente, como reconoció en el prólogo que escribiera para su reedición en 1923:

    "Ansiaba ver de cerca y no de oídas las cosas que pretendía describir. [...] Navegué en las barcas de El Cabañal, haciendo la vida ruda de sus tripulantes, interviniendo en las operaciones de la pesca en alta mar. Como ya van transcurridos cerca de treinta años, hasta me atrevo a decir que también navegué en una barca de contrabandistas, yendo a "trabajar" con ellos en la costa de Argel."







    Treinta dibujos de Sorolla ilustran la novela Flor de mayo, de la primera época del escritor, que describe el ambiente marinero y popular de los poblados marítimos de Valencia. Queda actualment alguna de estas imágenes? Podrías hacer fotos o dibujos del Cabanyal actual que recuerden aquel ambiente? Completaremos la exposición con las imágenes creadas por vosotros.


     

diumenge, 28 de maig del 2017

3.14. Llibret turístic: pobles i ciutats recomandes per a passar les vacances

On aniríeu de vacances? Quins llocs conegueu que podeu recomanar com a destins turístics? Quin és el vostre poble o el de la vostra família i quines coses hi ha d'interés històric, artístic, cultural, econòmic?


INFORMACIÓ PER AL LLIBRE TURÍSTIC:
  1. Nom del poble o ciutat
  2. Comarca a què pertany
  3. Nombre d’habitants  
  4. Gentilici  
  5. Llengua parlada  
  6. Història (quan va ser fundat, per qui …)  
  7. Principals monuments  
  8. Economia (agrícola, industrial, serveis)  
  9. Gastronomia. Plats típics  
  10. Festes


PRESENTACIÓ:  exposició oral amb Power Point o amb pòsters digitals com PADLET, GLOGSTER 
Després podem imprimir-lo en format de fullet turístic:

Exemple d'informació que heu de recollir:

ALGEMESÍ



NOM: Algemesí

Comarca: La Ribera Alta

Nombre d’habitants: 28.000

Gentilici: algemesinenc/-a

Llengua: valencià

Història:
A  Algemesí s’han trobat restes íberes, romanes i musulmanes. Es sap de l’existència de l’alqueria musulmana d’Algemesí perquè apareix citada al Llibre del Repartiment de Jaume I el 1243.

Principals monuments:
Cal destacar el conjunt parroquial format per l’església antiga, l’església nova, la casa abadia, l’antic cementerio medieval i la torre campanar (s. XIII, XV, XVI i XVIII). També hi ha la Casa de la Vila (Ajuntament) de 1902 i diverses cases modernistes.

Economia:
En temps antics es dedicaren al conreu de la morera i el filat de la seda; més tard al cultiu de l’arròs i, a partir del s.XIX, al conreu del cacauet i la taronja.

Gastronomia: Paella amb mandonguilles de carn, rotllets d’anís, coca fina, coca boba, coques de cacaus, ...

Festes:
12 de juny: Sant Onofre, patró d’Algemesí.
4 d’agost, Crist de l’Agonia, patró i protector.
7 i 8 de setembre, festa de la patrona: la mare de Déu de la Salut, Festa d’Interés Nacional i Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

dimarts, 23 de maig del 2017

3.13. Miguel Hernández, 75 anys enrere


El 28 de marzo se cumplieron 75 años del fallecimiento del poeta oriolano Miguel Hernández


Miguel Hernández, considerado “genial epígono” de la Generación del 27. Al finalizar la Guerra Civil Española en 1939 es condenado a muerte por su participación en el bando republicano. Compone hacia 1936 El rayo que no cesa, inspirado en el amor de su vida, Josefina Manresa. Viento del pueblo (1937),  El hombre acecha (1938), Cancionero y romancero de ausencias (1938-1941) son otros títulos de su obra poética, alabada y reconocida por escritores como el Premio Nobel Pablo Neruda, quien decía de Miguel Hernández:
“Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!”
Pablo Neruda

Com a homenatge al poeta escoltarem una cançó d’un poema seu en defensa de la llibertat, interpretada per Joan Manuel Serrat. Aquesta llibertat d’expressió que reclamen també els músics ara des de la plataforma NO CALLAREM.
No Callarem és una plataforma en defensa de la llibertat d’expressió que no atempta contra els Drets Humans. El projecte de No Callarem és constituir-se com una plataforma estable de denúncia de la censura a la crítica política a través de l’art o de l’expressió lliure a les xarxes socials. La crítica que no ataca ni vulnera els Drets Humans no pot considerar-se delit. Les condemnes a presó a artistes o a twitters només van dirigides a un sector molt particular, aquell que ataca l’status quo i, concretament, la dreta política espanyola. Això és un atac directe a la democràcia intolerable. El concert que s’ha organitzat és el bressol de la campanya "No callarem", amb què els músics han decidit "plantar-se davant les continues persecucions" al col·lectiu. Les condemnes recents a artistes i internautes pels seus tuits o les lletres de les seves cançons han mobilitzat el col·lectiu. El detonant de la protesta ha estat la sentència contra el raper Valtonyc, a qui l'Audiència Nacional ha condemnat a tres anys de presó, però també per altres artistes com Ayax y Prok, Elgio, Hassel, César Strawberry o la tuitera Cassandra.

ACTIVIDADES

1- Comentad el poema: explicad lo que dice sobre la libertad.
2- Buscad información sobre la vida de Miguel Hernández i las causas por las que estuvo preso.

Para la libertad

Para la libertad, sangro, lucho, pervivo
Para la libertad, mis ojos y mis manos
Como un árbol carnal, generoso y cautivo
Doy a los cirujanos
Para la libertad siento más corazones
Que arenas en mi pecho: dan espumas
Mis venas
Y entro en los hospitales, y entro en
Los algodones
Como en las azucenas
Porque donde unas cuencas vacías
Amanezcan
Ella pondrá dos piedras de futura mirada
Y hará que nuevos brazos y nuevas
Piernas crezcan
En la carne talada
Retoñarán aladas de savia sin otoño
Reliquias de mi cuerpo que pierdo en
Cada herida
Porque soy como el árbol talado
Que retoño


3- Podeu gravar un vídeo recitant el poema que més us agrade de Miguel Hernández i enviar-lo a la seua Fundació per fer-li un homenatge o també fer un cartell il·lustrat  per penjar-lo a la biblioteca.

A continuación, algunos imprescindibles poemas del autor, centrado en un estilo que se denominó 'poesía de guerra' y del que es uno de los principales referentes.

Es precisamente una de las cartas de su mujer la que le hace escribir Nanas de la cebolla. Josefina le habla de su pobreza y de que ella y su hijo sólo tienen para comer pan y cebolla. Miguel Hernández, desde su celda, le respondería poco después con estos versos:


Cancionero y romancero de ausencias

Por las calles voy dejando

algo que voy recogiendo:

pedazos de vida mía

venidos desde muy lejos

Voy alado a la agonía

arrastrándome me veo

en el umbral, en el fundo

latente de nacimiento


Llamo a la juventud

Sangre que no se desborda,

juventud que no se atreve,

ni es sangre, ni es juventud,

ni relucen, ni florecen.

Cuerpos que nacen vencidos,

vencidos y grises mueren:

vienen con la edad de un siglo,

y son viejos cuando vienen.


Sentado sobre los muertos

Sentado sobre los muertos

que se han callado en dos meses,

beso zapatos vacíos

y empuño rabiosamente

la mano del corazón

y el alma que lo mantiene.

Que mi voz suba a los montes

y baje a la tierra y truene,

eso pide mi garganta

desde ahora y desde siempre.


Canción última

Pintada, no vacía:

pintada está mi casa

del color de las grandes

pasiones y desgracias.

Regresará del llanto

adonde fue llevada

con su desierta mesa,

con su ruinosa cama.

Florecerán los besos

sobre las almohadas.

Y en torno de los cuerpos

elevará la sábana

su intensa enredadera

nocturna, perfumada.

El odio se amortigua

detrás de la ventana.

Será la garra suave.

Dejadme la esperanza.


Escribí en el arenal

Escribí en el arenal

los tres nombres de la vida:

vida, muerte, amor.

Una ráfaga de mar,

tantas claras veces ida,

vino y los borró.


El rayo que no cesa

¿No cesará este rayo que me habita

el corazón de exasperadas fieras

y de fraguas coléricas y herreras

donde el metal más fresco se marchita?

¿No cesará esta terca estalactita

de cultivar sus duras cabelleras

como espadas y rígidas hogueras

hacia mi corazón que muge y grita?


Las manos

Dos especies de manos se enfrentan en la vida,

brotan del corazón, irrumpen por los brazos,

saltan, y desembocan sobre la luz herida

a golpes, a zarpazos.

La mano es la herramienta del alma, su mensaje,

y el cuerpo tiene en ella su rama combatiente.

Alzad, moved las manos en un gran oleaje,

hombres de mi simiente.


Vientos del pueblo me llevan

Si me muero, que me muera

con la cabeza muy alta.

Muerto y veinte veces muerto,

la boca contra la grama,

tendré apretados los dientes

y decidida la barba.

Cantando espero a la muerte,

que hay ruiseñores que cantan

encima de los fusiles

y en medio de las batallas.




 Nanas de la cebolla

La cebolla es escarcha
cerrada y pobre:
escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla:
hielo negro y escarcha
grande y redonda.

En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.

Una mujer morena,
resuelta en luna,
se derrama hilo a hilo
sobre la cuna.
Ríete, niño,
que te tragas la luna
cuando es preciso.

Alondra de mi casa,
ríete mucho.
Es tu risa en los ojos
la luz del mundo.
Ríete tanto
que en el alma al oírte,
bata el espacio.

Tu risa me hace libre,
me pone alas.
Soledades me quita,
cárcel me arranca.
Boca que vuela,
corazón que en tus labios
relampaguea.

Es tu risa la espada
más victoriosa.
Vencedor de las flores
y las alondras.
Rival del sol.
Porvenir de mis huesos
y de mi amor.

La carne aleteante,
súbito el párpado,
el vivir como nunca
coloreado.
¡Cuánto jilguero
se remonta, aletea,
desde tu cuerpo!

Desperté de ser niño.
Nunca despiertes.
Triste llevo la boca.
Ríete siempre.
Siempre en la cuna,
defendiendo la risa
pluma por pluma.

Ser de vuelo tan alto,
tan extendido,
que tu carne parece
cielo cernido.
¡Si yo pudiera
remontarme al origen
de tu carrera!

Al octavo mes ríes
con cinco azahares.
Con cinco diminutas
ferocidades.
Con cinco dientes
como cinco jazmines
adolescentes.

Frontera de los besos
serán mañana,
cuando en la dentadura
sientas un arma.
Sientas un fuego
correr dientes abajo
buscando el centro.

Vuela niño en la doble
luna del pecho.
Él, triste de cebolla.
Tú, satisfecho.
No te derrumbes.
No sepas lo que pasa
ni lo que ocurre.





dijous, 18 de maig del 2017

3.12. EL CANVI CLIMÀTIC


  Volem escalfar la terra i patir els efectes d'un canvi climàtic o volem lluitar per salvar el planeta?

 CONTESTEU AQUESTES PREGUNTES SOBRE EL MEDI AMBIENT: 

El prestigioso compositor y pianista italiano Ludovico Einaudi ha unido su voz, a través de la música, a la de los ocho millones de personas de todo el mundo que piden la protección del Ártico, con una espectacular y emotiva interpretación de una pieza creada especialmente para la ocasión sobre una plataforma flotante en mitad de ese océano, frente al glaciar Wahlenbergbreen (en Svalbard, Noruega).

 
  • Sabeu què és Greenpeace?  Busqueu en la web informació sobre les seues activitats actuals.
  • En què heu notat que s'està produint el canvi climàtic? Per què s'està produint aquest canvi?
  • Quines són les causes de l'efecte hivernacle?

dilluns, 15 de maig del 2017

3.11. Escriure una carta

ACTIVITAT: Escriviu-me una carta, responent a aquesta que us envie urgentment. Seguiu l'estructura i les frases que us indique més avall:


Carta als alumnes de 1r d'ESO d'Àmbits
Estimats alumnes,

No puc evitar comentar-vos el que pense sobre el que ha passat aquests últims dies i voldria que em contestàreu cadascú de vosaltres expressant el vostre punt de vista. Ahir vaig parlar amb Cristina, la psicòloga del taller de Flowsesion, i li vaig explicar el que havia passat. He quedat amb ella dijous per comentar-li les mesures que hem decidit prendre per tal que la classe funcione i tots pugueu aprovar i ser més feliços venint a l'institut, aprenent i demostrant el que sou capaços de fer.
 
Teniu capacitat de sobra per fer un bon treball en totes les assignatures i ho sabeu. El problema és que no voleu esforçar-vos per aconseguir-ho perquè penseu que no té cap importància. Però sí que la té i molta perquè si no aproveu l'ESO i no aconseguiu el graduat tindreu molt poques oportunitat de triar en la vida el que voleu fer. Aleshores ja no valdran les excuses per poder accedir a un cicle formatiu o a un treball: és que m'he dormit, és que se m'ha oblidat a casa, és que... Si no teniu una bona nota mitjana no podreu accedir a mols llocs de treball ni podreu estudiar el que voldreu. Aleshores, què fareu a casa tot el dia?

Si no teniu referents culturals, no enteneu bé un text o no sabeu expressar-vos, si no teniu sentit crític,... us podran enganyar fàcilment i no podreu aconseguir el que voleu fàcilment. El coneixement us farà lliures i la llibertat és fonamental en la societat actual per poder triar i no que trien per vosaltres. Podeu accedir a una vida meravellosa i plena de possibilitats però només ho podreu aconseguir amb esforç i heu de començar a demostrar del que sou capaços des d'ara. Així és que ja està bé de fer "estupideses" i ser uns ganduls. Heu de fer el treball el millor possible i presentar totes les activitats que us demane amb totes les vostres forces, per vosaltres mateixa i per la vostra autoestima, per donar-vos compte del que sou capaços de fer. Per la meua part, us ajudaré tot el que siga possible.

Ara bé, si hi ha algú que no vol reaccionar i vol perdre aquesta possibilitat, no deixeu que us impedeisca aconseguir-la a vosaltres. Us demane que poseu de la vostra part per no deixar que això siga possible. M'agradaria que em diguéreu en la vostra resposta el que penseu que podeu fer sobre el vostre treball personal i sobre com evitar suportar els companys que no ens respecten i que només pensen en cridar l'atenció per tal de no avorrir-se sense fer res, és a dir, els que no fan i no deixen fer.

Mentre espere la vostra resposta, us salude cordialment.
 

Pilar, la vostra professora i tutora.

IES SERPIS, VALÈNCIA, 16 de maig de 2017.
 
PD: Necessite que em contesteu hui mateix perquè hem de prendre mesures urgents i he quedat amb Cristina demà per donar-li les vostres respotes.
 

Per escriure el millor possible la vostra resposta, tingue en compte aquestes indicacions:

Estructura i fraseologia

1. Destinació
Nom i cognoms
Càrrec



2. Salutació
Senyor, o Senyora, (formal, la més general)
Estimat/da (familiar)
Benvolgut amic, o Benvolguda amiga, (amistosa)

Observeu que després de la fórmula de salutació s’escriu una coma. Les fórmules de salutació mai no s’han d’abreujar. No s’ha d’escriure, doncs:
Sr.,
Sra.,

Darrere la fórmula de salutació mai no s’ha d’escriure ni el nom ni el cognom de la persona a qui va destinada la carta. No s’ha d’escriure, doncs:
Senyora Joana Mas,
Senyor Torres,


3. Nucli del text
Pel que fa a la redacció, s’han de tenir en compte aquests elements:
• plantejament coherent
• estructura lògica
• ordenació del contingut en paràgrafs
• puntuació que facilite la lectura del text

Pel que fa al contingut, l’ordre habitual és el següent:
• motiu de la carta
• exposició argumentada de les qüestions que s’hi tracten
• conclusió, amb una síntesi, o una expressió de confiança, de desig, etc.

Fraseologia
Com a resposta a la vostra carta amb data [...]
Em plau fer-vos arribar [...]
Us escric per demanar-vos que [...]
D’acord amb la petició que ens vau adreçar [...]
Com ja deveu saber [...]
Lamento haver de comunicar-vos [...]
Vull agrair-vos la tramesa [...]
Amb motiu de [...]
Us adrece aquesta carta per informar-vos [...]
Tal com vam quedar  [...]
Estic a la vostra disposició per a qualsevol aclariment que us convinga.



4. Comiat
Atentament,
Us salude atentament.
Aprofito l’avinentesa per a saludar-vos ben atentament.
Mentre espere la vostra resposta, us salude ben atentament.
Cordialment,
Rebeu una salutació ben cordial.
T’agraeisc per endavant el teu interès i et salude cordialment.
Estic a la teua disposició. Cordialment,

Les quatre primeres fórmules són formals; les quatre darreres, amistoses.
Fixeu-vos en l’ús el punt i de la coma al final de les fórmules de comiat: si la frase té un verb en primera o segona persona, es tanca amb un punt; en tots els altres casos, es tanca amb una coma.

5. Signatura
Signatura
Nom i cognoms


6. Datació
La població i la data se separen amb una coma. El dia i l’any s’escriuen amb xifres;
el mes, amb lletres. No hi ha d’haver punt final.

Bellaterra (Cerdanyola del Vallès), 15 de febrer de 2000


7. Anotacions finals (si escau)
Postdata (PD) o post scriptum (PS).







dimecres, 10 de maig del 2017

3.10. Escriu el teu llibre


 Com escriureu el vostre llibre?
"Quan escrius des del cor, arribes al cor de la gent"

Per a ser bons escriptors només cal que tinguem algunes parts del nostre cos ben preparades:
- ulls per veure detalls interessants
- peus per explorar nous llocs i persones i escriure sobre elles
- una ment curiosa per pensar i escriure idees
. un cor per posar sentiment  a tot el que escrigues
 

 → Podeu escriure sobre el tema que més us interesse.

 → Un llibre no s'escriu en un moment. Tindreu de temps fins a final de curs i serà una nota important en l'avaluació.

Cada dia caldrà escriure almenys un capítol, fragment, diàleg.

→ Podeu escriure'l en la llengua que vulgueu però serà important que s'entenga, tant pel que fa al sentit com a l'expressió.

 → El podeu il·lustrar, enquadernar, en format on-line o en paper:
  • Si el voleu en format on-line, ací teniu un programa per poder publicar-lo: ISSUU
  • Si el voleu en paper, ací teniu un exemple de com enquadernar-lo:

 

ACTIVITAT: Entreu en la següent web per agafar idees:

Pense, escric i t'ho conte

 
PREMIS LITERARIS

Hi haurà una votació de tota la classe per donar premis a diferents categories:


1. PRINCIPIANT: Escriu poc i no revisa (0-4)
2. PLUMILLA: Escriu prou però no revisa i presenta el treball (5-6)
3. ESCRIPTOR PROFESSIONAL: Escriu, és original, revisa i presenta el treball (7-8) 
4. PREMI NOBEL: Escriu molt bé, és original, revisa i presenta el treball a temps i amb professionalitat (9-10)